|
 |
Josep Puig i
Cadafalch (1867-1956) és una figura cabdal de l’arquitectura modernista: Els
Quatre Gats (1895-1896), la Casa Amatller (1898-1900) el Palau Macaya
(1901), la Fàbrica Casarramona (1911), la “Casa de les Punxes” (1903-1905) a
la Diagonal de Barcelona, o les Caves Codorniu (1906) són exemples de la
seva proposta rabiosament moderna i a la vegada hereva de la tradició
arquitectònica catalana. Puig i Cadafalch va destacar també per ser un
profund catalanista: anhelava veure com Catalunya recuperava l’esplendor
viscuda durant els segles XI i XII, quan era una potència mundial i gaudia
d’una personalitat jurídica i política pròpia. |
|
Per aquest motiu, va
simultaniejar l’activitat professional amb la política: va ser regidor
de l’Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts de Madrid
(1907-1909) i president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).
Puig i Cadafalch va ser també un historiador de l’art prestigiós, els
estudis sobre el gòtic i el romànic català del qual són encara avui de
referència indiscutible. |
)
)
)
)
)
)
)
