|
 |
Aquest
arquitecte reusenc (1870-1952) va iniciar la carrera professional
col.laborant amb Antoni Gaudí a la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Park
Güell. De la seva trajectòria en solitari destaquen la Casa Macari
Golferichs (1901), la Casa Roviralta o “El Frare Blanc” (1903-1913), a
Barcelona, o el Banc de Sòller (1910-1912). A les comarques de Tarragona,
l’empresari farmacèutic reusenc Antoni Serra Pàmies es va convertir en el
seu mecenes i li va encarregar diferents obres, en les quals Rubió va deixar
constància del seu talent, com els Laboratoris Serra (1911-1912). Com tants
d’altres artistes modernistes, Joan Rubió i Bellver es va implicar en
l’evolució política de Catalunya. |
|
Militant destacat de la Lliga
Regionalista, va participar a l’experiència política de la Mancomunitat.
També va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i va col.laborar a la
Diputació barcelonina, essent nomenat arquitecte d’aquesta institució. Va
escriure les seves reflexions teòriques a la premsa més destacada de
l’època, com “La Veu de Catalunya”. |
)
)
)
)
