|
 |
Nascut a Tarragona, Pujol de
Barberà (1871-1949) va exercir d’arquitecte municipal de la seva ciutat
durant més de quaranta anys. Ell fou l’autor del pla d’Eixample de
1918-1922, que perseguia l’ordenació urbanística de Tarragona després de la
demolició de les antigues fortificacions. A la trajectòria d’aquest
arquitecte hi destaquen l’Escorxador municipal (1902), que avui acull el
rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, la Cooperativa Obrera
Tarragonina (19128), el Col.legi de La Salle (1923) o el Noviciat de La
Salle (1928) a la població veïna de Cambrils. Josep Maria Pujol i de Barberà
va destacar també pel seu coneixement profund de les arrels històriques i
culturals de Catalunya. |
|
Va encarregar-se de reconstruir
bona part del llegat romà (la Torre dels Escipions, per exemple) i del
medieval (nombroses dependències del monestir de Poblet). El 1924 va rebre
un títol que, sens dubte, el va il.lusionar moltíssim: el de cronista
oficial de la seva ciutat, Tarragona. |
)
)
)
