|
 |
Possiblement,
aquest barceloní (1858-1931) és un dels arquitectes modernistes més
prolífics. Només a la ciutat de Barcelona hi va construir més d’una trentena
d’edificis de mèrit reconegut. Això fou possible perquè Enric Sagnier va
gaudir de la confiança i el recolzament de la burgesia més acomodada. La
Casa Garriga-Nogués (1902), El Pinar o Torre Arnús (1903), l’església i el
convent de Pompeia (1907-1915), els edificis que va construir per a La Caixa,
a la confluència de la Via Laietana i el carrer Jonqueres (1917), o el
Temple expiatori del Tibidabo (1909-19131) són algunes de les seves obres
més conegudes. |
|
Sagnier va ser un catòlic
militant, que el 1893 fou fundador i membre de la primera junta
directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc, un col.lectiu de caire
conservador, profundament catalanista i defensor de les arrels
cristianes de Catalunya, molt freqüentat per nombrosos artistes
modernistes i molt influent en aquella època. |
)
)
)
)
)
