|
 |
Aquest
arquitecte i escriptor (1880-1935) va desenvolupar la major part de les
seves obres a la seva ciutat natal, Girona, i a les comarques veïnes. La
farmàcia Masó (1908) o la farinera Teixidor (1910-1911) són exemples molt
notables dels anys d’aprenentatge. El 1912, i arran del seu viatge de noces
per Centreeuropa, Masó va descobrir una nova arquitectura, molt més
racionalista, que el va dur a endinsar-s’hi i a abandonar els plantejaments
modernistes clàssics: l’edifici Athenea (1913) i la Casa Ensesa (1912-1915),
a Girona, la Casa Masramon (1913-1914), a Olot, o la Casa Cendra
(1913-1915), a Anglès, són resultat d’aquest canvi. |
|
Rafael Masó fou també un home
de marcades inquietuds literàries. A la Girona i la Barcelona de principis
del segle XX, va col.laborar a infinitat de publicacions periòdiques i a tot
tipus de manifestacions culturals. Amb Masó, el Modernisme va girar els ulls
cap a nous horitzons: els nous corrents que arribaven d’Europa. |
)
)
)
)
