|
 |
Malgrat que
el seu llegat sigui força reduït quant a nombre d’obres, aquest autor
barceloní (1886-1937) ha passat sens dubte als annals arquitectònics per la
solidesa de les seves propostes i, també, per ser un personatge que va
combinar l’exercici de l’arquitectura amb la literatura i el pensament
filosòfic. La seva gran obra arquitectònica és la Casa Sayrach (1918), al
número 423 de la Diagonal de Barcelona. Aquest edifici és un exemple de la
relectura que Sayrach fa de l’estil gaudinià, duent-lo a un terreny propi i
ple d’imaginació. Anys més tard, el 1926, va construir un altre esplèndid
edifici a la finca contigua (encara que amb façana al carrer d’Enric
Granados), que augmenta la bellesa i l’elegància del conjunt. |
|
Propietari d’una cultura
literària i filosòfica vastíssima, i essent com era un gran admirador de
Wagner, concebia la creació artística com una integració de les arts.
Sayrach va intervenir també en política (el 1931 va publicar “República i
constitució”) i en moltes d’altres iniciatives intel.lectuals, filosòfiques
i artístiques. |
)
