|
 |
Una de les creacions més
reconegudes d’aquest arquitecte barceloní (1850-1916), que durant un temps
va ser arquitecte municipal de Barcelona (curiosament, va guanyar la plaça
el 1889 a qui poc després seria una primera figura de l’arquitectura
modernista, Lluís Domènech i Montaner), són els més de trenta bancs i fanals
del Passeig de Gràcia (1906), sovint atribuïts, encara avui, a Antoni Gaudí.
Abans, el 1897, havia construït també a Barcelona una de les seves obres
cabdals: l’edifici de l’empresa Hidroelèctrica de Catalunya. |
|
Posteriorment, a obres com els
monuments al polític Rius i Taulet (1897-1901) o al dramaturg Pitarra (1906)
es va decantar per un estil més retòric i ampul.lós. Durant els darrers anys
de la seva vida, Pere Falqués va treballar en la reordenació del parc de la
Ciutadella, antiga fortalesa militar que s’havia convertit en un dels espais
verds més grans de la ciutat de Barcelona. |